Caminant a Compostel·la

dimarts, 29 de maig del 2018

Final de Viatge. De tornada a casa des de Santiago de Compostel·la.

29 de maig de 2018.

Avui si que ja tornem a casa. El camí que vam començar fa poc més de 4 anys arriba al seu final, de fet ja hi va arribar fa uns dies quan vam entrar agafats de la mà a la plaça de l'Obradoiro, llavors va ser quan vam completar el "Camino de Santiago". Aquests últims 4 dies de Fisterra i Muxía han estat una propina al nostre Camino.

Ens aixequem i a les 8 del mati ens n'anem a l'estació de tren. Santiago ens acomiada amb un plugim suau. L'estació no és massa lluny de l'hostal, fem un cafè i puntualment arriba el tren a les 8:34, ens queden pel davant gairebé 12 hores de viatge fins a Lleida.

Alguna pel·lícula, mirar el paisatge, en definitiva passar el temps és tot l'entreteniment en un viatge atravessant tot el nord de la península, en alguns moments sota una pluja torrencial, desfent el camí que vam fer a peu.

A l'hora arribem a l'estació de Lleida on ens espera el Miquel per portarnos a casa.

Ara sí que podem dir que s'ha acabat el nostre camí de Sant Jaume. Hem fet el camí Francés, segurament el més popular. Ves a saber si mai en tornrem a fer algun altre.

Temps al temps.

Estació de tren de Santiago. Final del viatge.

dilluns, 28 de maig del 2018

Epíleg 4. De Muxia a Santiago en bus.

28 de maig de 2018.

Avui ens hem llevat més tard, l'alberg deixa sortir a les 9 i avui no tenim pressa ja que fins les 14:30 no surt el bus que agafarem per tornar a Santiago de Compostel·la.

Plovisqueja una mica, molt poc. A l'alberg ens guarden les motxilles fins l'hora del bus i anem a esmorzar. Després fem un passeig pel port de pescadors on hi ha pintats uns murals interessants però poc moviment de pescadrs, només un vaixell on la tripulació està preparant els aparells de pesca.

Al cap d'una estona tornam al lloc on ja hi vam estar ahir, al Santuari de la Virgen de la Barca i veure les famoses roques que hi ha: la pedra d'"Abalar", la "Dos Cadris" i la del "Timón" que, segons la tradició, guarden relació amb l'arribada de la Verge a aquestes costes sobre una barca de pedra. Allà faig un dibuix i agafem el camí de tornada a Muxía, veiem l'esglèsia de Santa Maria i anem a l'alberg a agafar les motxilles. Decidim comprar alguna cosa per menjar al port mentre esperem l'autobús, que puntualment arriba a l'hora prevista.

Una hora i pico després ja som de nou a Santiago i anem a allotjar-nos a un hostal que és propietat de la mateixa persona que ens va llogar l'habitació l'altre dia. Sortim a fer un vol, comprem per fer-nos uns entrepans per demà pel viatge de tornada a casa i unes tartes de Santiago.

Tornem a la missa de la Catedral a veure si avui tenim sort i veiem volar el Botafumeiro però no, avui tampoc. Així que anem a seure i descansar a la mateixa plaça de l'Obradoiro mentre esperem l'hora de sopar una mariscada per acabar els nostres àpats a Galícia.

Ja es de nit i tornem a la plaça davant la Catedral i hi ha la tuna de nou. De fet ens imaginem que s'hi deu de posar cada vespre/nit ja que fan una bona caixa amb els donatius de la gent que hi ha.

Ara sí, ens acomiadem de la plaça de l'Obradoiro, de la Catedral i del bonic casc antic de Santiago de Compostel·la. Ves a saber si mai hi tornarem.

Anem a dormir, demà tenim el tren aviat.

Port de Muxía.

Mural al port de Muxía.

Santuari de la Virgen de la Barca.

Les roques/barques que segons la tradició van portar a la Verge del Santuari.

Far a Muxía.

Muxía.

De nou a Santiago.

Hostal del Reis Catòlics a la Plaça de l'Obradoiro.

Santiago de Compostel·la.

La Tuna a la Plaça de l'Obradoiro per acabar el dia i acomiadar-nos de Santiago.

La Tuna als porxos de la Plaça de l'Obradoiro

La Joana ballant amb la Tuna.

Última visió de la Catedral. Tornarem?

diumenge, 27 de maig del 2018

Epíleg 3. De Lires a Muxía.

27 de maig de 2018.

Tot i que els llits no eren per tirar coets, hem descansat bé. Apurem el temps a l'alberg i a les 8 en punt baixem al bar a esmorzar. Croissants i torrades per agafar forces ja que tot i que no ens queden massa kilòmetres, segons la guia no trobarem cap bar pel camí.

Comencem pujant però no és massa exigent, després de tracvessar un riu pugem fins trobar una pista asfaltada que ens porta a Frixe, un lloc on trobem un espai cobert amb una màquina expenedora, taules i WC. Anem pujant entre bonics boscos i arribem a un lloc amb font i creuer ens indica que som al poble de Morquintián. Encara ens queda més pujada, fins el Facho de Lourido on hi arriben després de passar pel costat d'un parc eòlic. En un punt poc senyalitzat iniciem el descens i baixem fins a Xurarantes i després passem per una font anomenada de Bico.

A uns 2 km de Muxía veiem la platja de Lourido. Entrem a Muxía i busquem l'alberg i decidim entrar a preguntar a l'alberg Bela Muxía que ens sembla molt bonic i el personal molt agradable. Aqui ens quedarem a passar la nit.

Sortim a dinar al port i després anem a donar un tomb per les afores fins arribar a la punta del Cap on hi ha el Santuari de la Verge de la Barca i un far. Pugem al monte Corpiño on hi ha una bonica panoràmica de Muxía i tot el Cap. Tornem a l'alberg a mitja tarda, avui han cuinat spaguettis i conviden als hostes a tastar-lo acompanyat a amb pa amb membrillo. Tot seguit pugem a la terrassa de l'alberg on podem gaudir de bones vistes i bonics espais de lectura i un pediluvi. Al vespre, abans de sopar anem a prop d'un assecador de congrios a veure la posta de sol tot i que està núvol. Evidentment no veiem el disc solar però es veu perfectament la lluminària i el resplandor d'allà on es pon.

Ane a sopar al mateix lloc on hem dinat i tornem a l'alberg a descansar. Demà ja no caminarem més i tornarem a Santiago novament en bus.

Sortint de l'alberg de Lires.

Lires. Comencem a caminar.

A Guisamonde.

Arribant a Monquintián.

Fonte do Cruceiro. Morquintián.

Pel bosc.

Pel costat d'un parc eòlic.

Passant per Xurarantes.

Platja de Lourido, a prop de Muxia

Ja hi som. Hem arribat al final de Camino i de l'epíleg que ens vam marcar, ara si.

L'alberg Bela Muxía.

Hora de dinar a Muxía.

Muxía des del Monte Corpiño.

Santuari de la Virgen de la Barca a Muxía.

Entre falgueres a Muxía.

Un assecador de congrios acabant de veure/no veure la posta de sol.

Dedicatòria al llibre de visites de l'alberg.

dissabte, 26 de maig del 2018

Epíleg 2. De Fisterra a Lires.

26 de maig de 2018.

Avui no tenim pressa per aixecar-nos, anirem cap a Muxia però ho farem en dues etapes, passarem la nit a Lires, més o menys a mig camí.

Esmorzem davant l'hotel i comencem a caminar, sortim de Fisterra per la costa i ben aviat trobem el trencant per anar a Muxia. Caminem per carreteres asfaltades passant per petits poblets fins al poble de San Salvador on seguim per camins pel bosc amb un sotabosc tot ple de falgueres. Pugem i baixem passant per Rial, Buxant, Suarriba... Trobem un petit espai per descansar amb cafè, fruita i begudes per agafar a canvi d'un donatiu. Allà no hi ha ningú per control·lar i preval la bona voluntat dels caminants.

Seguim i després d'un asserrador veiem l'oceà entre els arbres però encara queda apartat del camí que torna a pujar cap a Padris i segueix passant per bonics camins entre boscos fins arribar a Canosa on hi ha un petit "merendero" amb una font on parem a dinar la pizza que ens va sobrar ahir per sopar i que ens vam endur.

Ja queda poc fins a Lires on hi arribem aviat, i allà pugem fins l'alberg on ens hi allotgem. Ens dutxem i sortim a donar un volt, anem fins a la platja de Lires on la Joana es mulla els peus, com no podia ser d'una altra manera i fem un berenar/sopar a un bar proper menjant calamars i llagostins.

Tornem a Lires, fem unes infusions i anem aviat a descansar. Demà ens quedem 16 km. per arribar a Muxia, i segons la guia els 9 primers són en constant pujada, mentre que els seguents ja serà tot baixada. La etapa no serà llarga però cal descansar bé.

Sortim de l'hostal de Fisterra.

Fisterra.

Sortint de Fisterra. Platja de Langosteira.

Nucli diseminat entre Fisterra i Hermedesuxo.

Hermedesuxo.

Indicacions reversibles. Per anar a Fisterra o per anar a Muxia.

Paisatges molt bonics.

L'oceà entre els arbres.

Seguim caminant...

Pel bosc humit.

Amb les indicacions no hi ha pèrdua.

Platja de Lires.

Sopant a Lires.

Tornem cap a l'alberg a Lires.

divendres, 25 de maig del 2018

Epíleg 1. De Santiago a Fisterra en bus.

25 de maig de 2018.

Encara amb el dubte de què fer sortim de l'hostal ben bé cap a les 10 del matí. Anem a l'oficina de turisme a buscar els horaris dels busos i anem a esmorzar xocolata amb xurros. Decidim que una bona opció pot ser anar en bus a Fisterra, arribar fins el cap de Finisterre i demà marxar a Muxia caminant i potser fer-hoen dues etapes.

Anem a l'estació d'autobusos, comprem el bitller i a les 13 hores agafem el bus cap a Fisterra. En menys de dues hores arribem, anem a un hostal al costat de la parada del bus on ens allotgem i anem a dinar un fantàstic arròs amb llamàntol.

Per la tarda anem caminant fins al cap de Finisterre que està a uns 3 km. El temps és inestable, a estonetes plovisqueja una mica, per tant ens emportem roba per la pluja i anem abrigats. Arribem on hi ha el far i estem una estona allà asseguts contemplant la immensitat de l'oceà pensant en la màgia i emoció que suposa el fet que aquell punt era pel món occidental l'últim lloc de la terra fins fa poc més de 500 anys, més enllà no hi havia res més que l'oceà.

Tornem a Fisterra i pel camí comença a ploure, sort que anem preparats. Arribem al poble, anem a prendre una infusió i tornem a l'hostal a descansar una mica abans de sopar. Sortim, mengem una amanida i pizza i ens n'anem a dormir. Demà iniciarem un tram de camí de dues etapes fins a Muxia.