Dia 24. De Manjarín a Ponferrada.

 25 de setembre de 2017.

Aviat ens aixequem i esmorzem a la cuina de l'alberg. La gent va marxant després d'alguns consells que ens dona l'hospitaler. Cada vegada que marxa un pelegrí per seguir la ruta, el Tomàs Martínez toca una campana. Aquest alberg ha estat amb diferència el més curiós del camí.

Així doncs, sortim. Fa fred i boira, aquesta nit ha plogut i tot està mullat i molt humit. El camí va paral·lel a la carretera, fins i tot algun tram anem per ella. Una forta baixada ens porta fins el primer poble de la comarca del Bierzo anomenat El Acebo. Aqui esmorzarem per agafar forces. Seguim, el camí va baixant i arribem a Riego de Ambrós, un poblet pintoresc i comentem que la primara imatge del poble que tenim a l'entrar no desentonaria si el posessim al Nepal. A partir d'aqui el camí no para de baixar, es fa dur pels genolls i els peus. Finalment arribem a Molinaseca on mengem alguna cosa i truquem a la nostra amiga Mati per quedar amb ella a Ponferrada on farem nit. Fins allà ens queden 6 km. 

Entrem a Ponferrada pel davant del castell templeri anem a l'alberg. ës un alberg modern prop del centre. Ens hi instal·lem, dutxem i sortim a trobar-nos amb la Mati. Fem una cervesa en un bar i anem a visitar el castell templer. Després ens porta amb el seu cotxe a visitar Las Médulas, les mines d'or dels romans, i d'aqui al poble de la Mati que es diu Sobrado, on coneixem la seva mare i la seva cosina. Al vespre anem a Cacabelos a sopar a un restaurant anomenat Moncloa de San Lázaro, un lloc bonic amb aires rústics de la terra. Finalment a les 10 del vespre ens deixa a l'alberg abans no tanquin i ens acomiadem d'ella fins a una altra vegada. Ara cal descansar que demà tenim més camí pel davant. 

Sortim de Manjarín ben aviat.

Boira i fred camí de El Acebo.

Entrem a la comarca del Bierzo

El Acebo.

Riego de Ambrós.

Baixant cap a Molinaseca.

Entrant a Ponferrada.

Amb la Mati dant el Castell Templer de Ponferrada.

Las Médulas.