Dia 30. De Portomarín a Palas de Rei.

 20 de maig de 2018.

Ben aviat la gent es comença a bellugar, ja a les 6:30 s'obre la llum de l'habitació i tothom ja es va aixecant, nosaltres també però ens ho prenem amb calma, de fet som dels últim en saltar del llit, no cal còrrer tant. 

Sortim de l'alberg i ens n'anem a esmorzar a un bar proper. A les 7:45 comencem a caminar, fa fred i boira, baixem fins el rio da Barrela, un afluent del Miño que justament desemboca allà, travessem el pont i de seguida el camí comença a picar amunt. Al cap de pocs kilòmetres passem per un llogarret dit Toxibó on hi ha un bonic hórreo de pedra i fusta, amb un rosetó, pinacle i creu. Més endavant, a Gonzar parem a esmorzar bé, una tarta de Santiago per la Joana i uns ous ferrats per a mi per agafar força ja que el camí no para de tirar cap amunt. A Ventas de Narón fem un petit descans al costat d'una petita capella. 

Seguim, el camí passa pel costat d'una carretera poc transitada amb trams pujant i baixant. Després de Lameiros trobem l'anomenat "Cruzero de Lameiros" del segle XVII. En un no res arribem a Ligonde on en una casa al peu del camí, "la casa del Carneiro", es van allotjar els reis Carles V i Felip II. Una mica més endavant arribem a Portos on dinarem i reposarem per agafar forçes per reprendre el camí arribant finalment a Palas de Rei on ens allotgem a l'alberg que com que també tenen habitacions n'agafem una per nosaltres dos sols. 

Descans, dutxa i sortim a donar un volt. Anem a sopar tot mirant un partit del Barça per la tele que és l'ultim partit d'Iniesta de blaugrana. A la mitja part ens n'anem a dormir, cal descansar bé per seguir el camí demà pel matí.

Pels carrers de Portomarín a primera hora.

Sortint de Portomarín baixem fins el riu amb boira.

Toxibó.

La boira persisteix pel bosc.

Cruzero de Lameiros.

El paisatge del camí és sempre bonic.

Parem a dinar a Portos, a l'alberg-bar "A paso de formiga" amb escultures de formigues de ferro al jardi.

Esglèsia de San Tirso a Palas de Rei.

Al fons l'alberg de Palas de Rei on ens vam allotjar a l'habitació que dona a la balconada que es veu.