Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1er tram.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1er tram.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 d’abril del 2014

Dia 4. De Zubiri a Pamplona.

21 d'abril de 2014.

Encara es fosc quan ja hi ha alguns caminants que es posen en marxa. A les 7 del matí obren la llum i tots ens comencem a preparar. Aquesta vegada som els últims en abandonar l'alberg. A tres quarts de vuit anem a esmorzar a una cafeteria que hi ha al poble.
Avui torna a fer sol, sembla que almenys durant la caminada d'avui no ens mullarem. Per sortir de Zubiri per la ruta Jacobea cap a Pamplona hem de travessar de nou el Puente de la Rabia i trencar pel camí a la dreta i anem bordejant una fàbrica que explota la magnesita del sól. Anem passant pels camps, boscos y poblets. En un punt el camí es biifurca i podem triar per on anar fins arribar a Pamplona. Triem passar pel camí històric i tot seguit arribem a San Esteban, un llogarret on viu una comunitat de religioses que ens ensenyen l'església i ens posen el segell a la credencial.
Seguim el camí que uns quilòmetres més endavant ens porta fins Villaba. Ja no abandonarem les zones urbanes fins el final d'avui. Travessem pels carrers de Villaba i Burlada, les dues poblacions estan enganxades. Passant per una zona enjardinada arribem a Pamplona. Veiem la Catedral dalt d'un turó no massa lluny. La catedral és la meta del nostre primer tram del camí de Sant Jaume. Travessem el riu pel pont de la Magdalena, passem entre les muralles per entrar pel portal de França entrant als carrers de la ciutat fins arribar a la Catedral i segellar la credencial.
Hem acabat les etapes d'aquest primer tram. Avui hem fet uns 21 km. I en total des de Saint Jean Pied-de-Port fins Pamplona han estat uns 70 km.

Truquem al Miquel i la Sarah que de tornada de les seves vacances a Donosti ens recolliran i portaran de nou a casa. Ara cal trobar els dies adequats per seguir el cami. algun dia des de Pamplona.


Todavía es de noche y las luces de los frontales me dicen que los primeros ya recogen las mochilas. Hoy las luces se encienden a las 7h YUPIII!.
Hace sol i voy a estrenar mis gafas nuevas.
En la cafetería vemos de nuevo a la pareja belga, ella sangra por la nariz me dice, LE FATIGE, también saludamos a los hermanos de Paris, ella tiene el tobillo inflado y cojea pero está feliz de seguir en el Camino, por el camino otra señora mayor va en chancletas tiene ampollas en los pies le ofrezco apósitos compeed pero ya lleva ...¡BUEN CAMINO!, se empiezan a sentir el cansancio y las heridas en pies y rodillas y sin embargo todos siguen adelante con una sonrisa, nadie abandona, creo que esta es una de las cosas que hace grande EL CAMINO, otra es el sentir tu propia intimidad y lo fácil que es relacionarnos, convivir y dormir con personas de otros lugares que posiblemente no volveremos a ver nunca ....o tal vez sí.
Voy pensando que me siento bien, no tengo las temidas ampollas, no estoy demasiado cansada y me da pena pensar que hoy acabamos en Pamplona.
El paisaje, como siempre una maravilla, hacia Ilarratz muchos tramos son empedrados cosa que me sorprende, En Zuriain nos encontramos con un bar al lado del rio que me hizo recordar a lo que sentí al llegar a Aguas Calientes después del Camino Inca, por el colorido y la juventud que se respiraba en el ambiente, un kitkat y continuamos por las sendas señaladas con las conchas del peregrino, atravesamos poblaciones donde el románico esta presente en sus puentes y sus iglesias ¡un placer!.
Seguimos hasta Zabaldika donde una bifurcación nos hace escoger y escogemos la ruta más escarpada y difícil porque es la que llaman histórica nos lleva a la iglesia de San Esteban s. XIII donde podemos subir al campanario y tocar la campana, dicen que la más pequeña es la más antigua de Navarra, también es curioso ver el Cristo rodeado de pos-its de color verde donde los peregrinos dejan sus mensajes, es la nota friki, pienso. Después de sellarnos la credencial la religiosa encargada, seguimos el camino, desde nuestra altura vemos el curso del rio Arga y las poblaciones que vemos al fondo se presumen mas urbanas lo que significa que estamos llegando a Villaba, el pueblo de Miguel Indurain. Ahora ya todo es zona urbana, pasamos Burlada y sin casi darnos cuenta vemos el cartel que nos dice que ya hemos llegado a Pamplona.
Si ver la catedral de Pamplona me da subidón no quiero imaginar que será llegar a Compostela.
En Pamplona nos ponen el último sello de nuestra primera etapa de peregrinaje, han sido 70 Km. pero creo que a Marçal le pasa lo que a mi ...QUIERE SEGUIR UN POCO MAS.
Nos encontramos con el Miquel y la Sarah que nos han venido a recoger, para después de una buena comida pamplonica regresar a nuestra casa.

BUEN CAMINO i hasta la próxima.


A la porta de l'alberg de Zubiri a punt de marxar. Per la data està clar que les antigues escoles són de la postguerra.

De nou travessem el Pont de la Rabia sobre el riu Arga. La Joana ens saluda des de dalt.

Mirant el perfil de la etapa en aquest rètol a la sortida de Zubiri.

El camí empedrat que ens porta a Ilarratz.

Un bonic racó del camí.

Akerreta. Baixarem fins la tanca que hi ha al fons. L'obrim i continuem caminant.

El camí baixa fins gairebé tocar el riu Arga.

El camí segueix vorejant el riu.

Arribem a Zuriain. Aquest bar estratègicament ben situat al costat del riu es un lloc de descans dels pelegrins.

Un "selfie" a Zuriain. D'aqui fins Pamplona encara queden 11 quilòmetres.

Seguim per la senda cap a Irotz.

Després d'Irotz arribem al pont romànic d'Iturgaiz. Més endavant el camí es bifurca podent triar dos itineraris diferent que arriben tots dos a les portes de Pamplona. Nosaltres triarem el camí que passa per Villaba.

Pugem fins l'església de Sant Esteban a Zabaldika on hi ha una comunitat de religioses que en tenen cura.

Campanar de San Esteban

Seguim, encara ens queden un parell d'hores ben bones per arribar. Al fons es veu Zabaldika amb l'església de Sant Esteban que acabem de visitar.

Grup de cases deshabitades al Señorío de Arleta.

Una altra imatge del Señorío de Arleta.

Arribem a Villaba.

Un petit descans a Villaba.

Entrant a Pamplona (Iruña). Aquest cartell ens dona la benvinguda.

Primera visió de la catedral de Pamplona, el nostre destí final.

El Pont de la Magdalena a Pamplona.

Per les muralles del Baluard de Guadalupe a Pamplona.

Entrem a la ciutat de Pamplona pel Portal de França o de Zumalacárregui del 1553.

Carrers de Pamplona, al fons la Catedral.

La Catedral de Santa Maria de Pamplona. Aconseguit el nostre primer tram!

La credencial fins ara.

diumenge, 20 d’abril del 2014

Zubiri

20 d'abril de 2014.

A Zubiri, anem a instal·lar-nos a l'alberg municipal a les antigues escoles del poble, en una de les aules feta habitació on una vintena de caminants compartim espai en unes lliteres metàliques tipus mili. Després anem a dinar el menú del pelegrí com és habitual i està molt bo. Després anem a descansar una estona. A l'Alberg ens hem trobat els mexicans que fan el camí i que vam coincidir a Huntto. Amb ells anem a donar un tomb, a fer unes cerveses i xerrar una mica de tot, de futbol de política d'història...
Al vespre anem a sopar al bar del poliesportiu que es al costat i que tenen posat el Barça-Athletic Club. Després de sopar, i a la mitja part anem a dormir que demà toca matinar per fer l'última etapa d'aquest primer tram que fem fins arribar a Pamplona.

Zubiri, tendremos que atravesar el pueblo entero hasta llegar al alberge que resulta que son las antiguas escuelas donde el hostelero nos explica que iba de pequeño y la maestra le daba buenos "pescozones" jajaj, Otro sello para la colección y a la habitación, (las botas por supuesto se dejan en la calle). El alberge tiene un telecentro donde estaban los antiguos lavabos. Tenemos la sorpresa de encontrarnos con Refugio y su hijo Rodrigo los mejicanos del primer día, después de descansar vamos a pasear con ellos por Zubiri "pueblo del puente", y es que cuenta la leyenda que bajo el pilar central del puente que tambien se llama de la RABIA, se encontraron los restos de Santa Quiteria, si quieres puedes leer por que clicando AQUÍ. . Después de xarrar un buen rato en el patio con mas personas del alberge, como siempre de diferentes lugares y paises, decidimos ir a cenar al polideportivo con un padre y su hijo de 14 años de Figueras que habían llegado desde Sant Jean en bici INCREÍBLE!!!. Vimos la primera parte del Atleti- Barça, pero eso ya es otra historia.
Mañana es la ùltima etapa, me da pena que se acabe.


Vora el riu, sota el Puente de la Rabia faig un dibuixet a la llibreta on apunto tot sobre el viatge. El ruquet ni s'immuta.

Les referències al Camí de Sant Jaume són contínues per allà on passem.

El riu Arga.

L'alberg municipal de Zubiri.

L'interior de l'alberg.

Les instal·lacions exteriors de l'alberg.

Dia 3. De Roncesvalles a Zubiri.

20 d'abril de 2014.

De bon matí i encara ben fosc ja ens desperten per començar a posar-nos en marxa. Com a màxim a les 8 hem de deixar l'alberg.
Avui plou, les previsions meteorològiques aquesta vegada no s'han equivocat. Això vol dir que ens hem de posar la capellina per caminar, una capellina que vam comprar al Perú per fer el Camí Inca i que ja vam estrenar allà. Esmorzem una mica a un dels bars que hi ha a Roncesvalles i comencem a caminar sota una pluja suau. Per un camí prop de la carretera aviat arribem a Burguete, el primer poble que trobem avui. D'aqui fins Espinal passem per un camí en mig de granges, praderies on pastura el bestiar (vaques, cavalls i ovelles) i bonics boscos on hem de travessar rierols per petits ponts o sobre les pedres que sobresurten.
Al sortir d'Espinal tenim una forta pujada fins arribar a l'Alto de Mezkiritz. Continuem el camí sempre molt ben senyalitzat per sendes ondulants que pugen i baixen sense massa dificultat fins arribar a Bizcarreta on al segle XII hi havia un hospital de pelegrins i era llavors final de etapa. Nosaltres només hi parem per dues raons, la primera per descansar i menjar alguna cosa en un bar que ja està ple de caminants i la segona és perquè tinc interès en fotografiar la portada romànica de l'església. Dos quilòmetres després arribem a Lintzoain des d'on segueix el camí amb un desnivell imponent. Ens demanen pas uns peregrins que fan el camí en bicicleta, encara no puc entendre ara com era possible que es pugui pujar aquella rampa en bici!. Després el camí es suavitza i ens trobem trams en descens fins arribar al Alto de Erro. Aquí dalt hi ha una furgoneta bar on es pot beure i menjar en unes taules i cadires que tenen parades. Des de l'Alto de Erro ens queden una mica de tres quilòmetres fins arribar a Zubiri, la nostra destinació final. El camí ja fa baixada fins arribar a Zubiri on travessem el Puente de la Rabia per dirigir-nos a l'alberg municipal que està situat a les antigues escoles. Han estat 21'5 km.

Bon dia! son las 6 de la mañana. Las luces se encienden a la vez que empiezan a sonar los cantos gregorianos. NO ESTA MAL para empezar el día, pienso mientras nos vamos levantando, i casi sin ruido la habitación se va quedando vacia, por la pequeña ventana se ve llover y los peregrinos salen por el patio como si fueran una legiòn de jorobados.
Capellina en ristre i no cantando, sino caminando bajo la lluvia, empezamos la jornada entre los deseos de ¡BUEN CAMINO!, es bonito que te saluden cuando te alcanzan, después posiblemente los alcances tu a ellos y de nuevo la sonrisa y como no ... ¡BUEN CAMINO!, nos encontramos de nuevo con las hermanas alemanas, y la pareja francesa del primer día.
Casi siempre caminamos en silencio, a veces Marçal va delante otras voy yo, pocas vamos al lado. Por suerte la capellina nos tapa del todo y no nos mojamos, el paisaje es increíble y la lluvia le confiere el toque mágico que la literatura le atribuye, me imagino las meigas recogiendo las hierbas para hacer pócimas, casi siempre con intenciones sanadoras, perseguidas i acabando algunas de ellas en la hoguera de la Inquisición mal llamada Santa.
Al pasar por el increíble robledal de Sorginaritzaga al que llaman "bosque de las brujas", deja de llover y se oyen mejor los trinos de los pajaros, el aire se levanta y mueve las hojas de los arboles, disfruto con la música que me regala la naturaleza, imposible de reproducir  y de nuevo, empieza a llover sumando así un nuevo instrumento a la natural orquesta. GRACIAS AMIGAS MEIGAS POR ESTE MOMENTO.
El camino alterna tramos empinados con pasturas donde se ven  vacas, ovejas y caballos, ¡da gusto verlos! Algunos nos miran... ¿que deben pensar?.
Por el camino nos vamos encontrando a una señora asiática de al menos 70 años que chino,chano...jajaj (muy apropiado) va haciendo camino, lo increíble es que tenemos la sensación de ir adelantándola continuamente al final, Marçal se pica y asegura que deben haber tres iguales o que coge atajos, sino no se entiende jajaja, yo mas bien creo en la fábula de la liebre y la tortuga.
Ufff, parece que no vamos a llegar nunca.

 Al girar un recodo vemos al fondo Zubiri, final de etapa. BIEN!,

Des de la finestra de l'alberg. De bon matí ja plou.

Els preparatius per començar a caminar. Cal protegir-se per l'aigua.

Som-hi, semblem geperuts amb la motxilla sota la capellina.

Sense paraules... De totes maneres aquesta és la distància per carretera, per camins n'hi ha una mica menys. ;-)

La Creu de Pelegrins o Cruz Vieja, dels segle XIV.

La Creu de Roldán. Diu la llegenda que Roldán, mort en la batalla de Roncesvalles fa dotze segles, va ser enterrat aquí, però els historiadors no donen crèdit a aquesta llegenda. El que realment fa aquesta creu és separar els termes de Roncesvalles amb el de Burguete. Ah, i no acaba aqui la cosa, al costat hi ha un cartell que diu que aquest es el "Bosque de Sorginaritzaga", que vol dir "El robledal de las brujas", i aquí es realitzaven sonats aquelarres en el segle XVI que van acabar portant a la foguera a nou persones de la zona.

Pels carrers de Burguete (Auritz).

El camí està molt ben senyalitzat i és impossible equivocar-se.

Bonic bosc amb la Joana camí amunt.

Des d'aquí ja es baixada per aquesta carretera fins Espinal.

Al fons ja es veu Espinal (Auritzberri).

Espinal.

Que no falti un "selfie". Començant a pujar l'Alto de Mezkiritz.

El bosc camí de Bizkarreta.

Bizkarreta (Gerendiain)

Església de Bizkarreta, Hi feien missa, ojo amb els paraigües penjant d'una portada del segle XII.

Al bar de Bizkarreta fent un mos.

Lintzoain a la vista.

El frontó de Lintzoain.

Sortint de Lintzoain el camí torna a tenir un gran desnivell fins arribar a l'Alto de Erro.

 Un xiringuito a l'Alto de Erro.

Enviant un whatsapp a la family des de l'Alto de Erro

Baixant cap a Zubiri.

Ja estem arribant a Zubiri, ja tenim el poble aqui!!!!

Entrem a Zubiri, final de la etapa d'avui.

Travessem el Puente de la Rabia de Zubiri per anar a l'alberg municipal i instal·lar-nos.