Dia 34. Del Monte del Gozo a Santiago de Compostel·la.

 24 de maig de 2018.

Avui és el dia. Avui arribarem a Compostel·la i acabarem el camí que vam iniciar fa 4 anys a Saint Jean Peid-de-Port. 

Ens aixequem, esmorzem a l'alberg coses que vam comprar ahir i sortim com gairebé sempre abans de les 8 del matí. El camí fa baixada fins entrar a la ciutat de Santiago de Compostel·la després de travessar per un pont per sobre l'autovia i les vies de tren. Entrem al casc antic de la ciutat i ben aviat ja veiem per damunt dels edificis les torrers barroques de la Catedral. Passem per la plaça Cervantes, la plaça de la Inmaculada on ja veiem davant nostre la porta de la Inmaculada que pertany al creuer de la mateixa Catedral. Passem per l'interior de la porta de la Inmaculada i el per finalment la Joana i jo accedir agafats de la mà a la Plaça de l'Obradoiro on ja tenim davant nostre la façana de la Catedral de Santiago. Després de més de 800 km finalment ja hi som!!!! Hem arribat i repte aconseguit!!!!!!.

Seguidament i abans d'anar a buscar algun alberg anem a busca la Compostelana que ens donen després de fer una bona cua. Ara toca anar a buscar allotjament, sembla que tot està molt ple ja que anaem a un parell d'alergs i no hi ha places. Decidim anar a l'oficina de turisme a preguntar i ens ndiquen que n'hi ha un de gran on hi ha lloc a uns 15/20 minuts caminant. Anem cap allà però pel camí la Joana pregunta en un hostal on la senyora ens diu que està ple però que el seu fill té una casa/hostal on té lloc i està molt cèntric. És així, ens hi allotgem i estem molt contents ja que estem a només un carrer de la mateixa Catedral. Fantàstic.

Ara sí, anem a visitar la Catedral, la fçana té una part en obres i el Pòrtic de la Glòria no es pot visitar, entrem però per la Porta de la façana de Plateries, especialment emotiu per mi perquè el timpà esquerre de la porta de Plateries va formar part del meu treball de final de Grau d'Història de l'Art. L'interior de la Catedral, al ser romànic de transició n es tan espectacular com les gòtiques de Burgos o León però és igulment impactant: tres naus, també al transepte, deambulatori i tribuna. Baixem a la cripta on suposadament reposen les restes de l'apòstol i també accedim a abraçar la imatge de Santiago darrere l'altar major.

Anem a dinar al Gato Negro, un lloc típic que ens han recomanat pel carrer i després, per la tarda, visitem el Museu de la Catedral i el Palau Gelmírez on hi ha una exposició del Maestro Mateo, l'autor del Pòrtic de la Glòria. aquesta tarda plou, menys mal que no estem per aquests camins de Déu i ja estem a la ciutat. A les 19:30 fan missa a la Catedral, hi anem però no hem tingut sort de veure el Botafumeiro amunt i avall. 

Sopem a la Sardina, un restaurant molt bo i recomanable on gairebé estem sols. Donem un tomb pel casc antic de nit i a la plaça de l'Obradoiro hi trobem una tuna fent les delícies dels pelegrins que canten i ballen. Seguidament anem a dormir amb el dubte de què fer demà, si llogar un cotxe pels tres propers dies i voltar per Galícia o anar en bus a Finisterre. Demà decidirem.

Què poquet que queda per arribar a la Catedral.

Pels carrers de Santiago de Compostel·la.

Bifurcació a Santiago.

La Porta de la Inmaculada. A punt d'arribar, a l'altre costat ja tenim la plaça de l'Obradoiro.

Repte aconseguit, ja estem davant la Catedral!!!!!!!!

La credencial de la Joana que van adquirir a Saint Jean Pied-de-Port tota segellada.

La Compostelana de la Joana.

La meva compostelana.

La façana de Plateries de la Catedral.

Mirant la plaça de l'Obradoiro des del Palau Gelmírez.

Plaça de l'Obradoiro.

L'altar major de la Catedral.

De nit.

Dia 33. De Pedrouzo al Monte del Gozo.

 23 de maig de 2018.

Com cada dia, abans de les 8 del matí hem de deixar l'alberg. Avui no seran massa kilòmetres en comparació amb altres dies, tan sols uns 15 ja que tenim previst allotjar-nos al gran alberg del Monte del Gozo a les portes de Santiago de Compostel·la.

Així doncs, lo primer que fem és anar a esmorzar a un bar que hi ha enfront de l'alberg i tot seguit comencem a caminar. Com aquests últims dies passem per bonics boscos i prats verds. Atravessem la carretera per un túnel per sota i comencem una forta pujada que ens porta a veure que ja ens aproximem a una gran ciutat ja que el trànsit i les rotondes van apareixent al nostre pas. 

Seguim i passem a prop de l'aeroport de Santiago fins arribar a San Paio on parem a fer un beure i descansar una mica compartint taula amb una parella de madrilenys. Posem el segell a les nostres credencials i seguim amunt, passem per Lavacolla, pugem a Villamaior on tornem a fer un petit repòs. Tot seguit passem pel costat de la Televisió Gallega i de RTVE fins arribar a la Urbanització San Marcos, on dinem. 

De seguida arribem al Monte del Gozo on podem veure a la llunyanía per primera vegada les punxes de la Catedral de Santiago de Compostel·la. Ens allotgem al gran alberg que hi ha al Monte del Gozo, és el mes gran de tot el Camí. Dutxa, descans i sortim a fer un volt a veure si podem comprar alguna cosa per sopar. 

A dalt del Monte del Gozo hi ha la petita capella de San Marcos i hi anem a la missa del pelegrí que està oficiada per un capellà angolés. Som pocs de diferents països i tots acabem llegint alguna lectura en el nostre idioma. Al finalitzar i inesperadament un dels pelegrins fa un cant religiós que ens posa a tots els péls de punta. HA estat una missa entranyable amb final molt xulo. 

Tornem a l'alberg per sopar i anar-nos a dormir ben aviat. Demà només ens quedaran 5 kilòmetres per arribar a la Plaça de l'Obradoiro davant la Catedral. 

Reprenem el camí ben aviat.

Dels més de 800 km inicials ja en queden poquets. 

Passant pel nucli d'Amenal de la parroquia de San Miguel de Pereira.

El camí sempre està molt ben indicat.

Fita que indica la entrada al Concello de Santiago de Compostel·la prop de l'aeroport.

Arribant a San Paio

Credencial segellada a l'esglèsia de San Paio

Al nucli de San Marcos, poc abans d'arribar al Monte del Gozo. 

Monte del Gozo. Al fons ja veiem Santiago i les punxes de la Catedral.

Al fons el monument commemoratiu al papa Joan Pau II al capdemunt del Monte del Gozo. 

Portant el sopar a les portes de l'alberg.

Capella de San Marcos al Monte del Gozo.

Dia 32. De Ribadiso a Pedrouzo.

 22 de maig de 2018.

A l'alberg hem estat bé, les habitacions no eren massa grans i els llits còmodes. Com sempre hem de deixar l'alberg a les 8 del matí i ens n'anem a esmorzar al bar que hi ha al costat, el matix on vam sopar ahir per la nit. 

Ben esmorzats comencem a caminar i ho fem, no podia ser d'una altra manera que cap amunt. Ahir teníem previst acabar la etapa a Arzúa però ens vam quedar 3 kilòmetres abans a Ribasiso i avui ens toca recupara-los. Ben aviat arribem a Arzúa i atravessem tot el poble, el camí seguex sent un puja-baixa. Passem per un lloc anomenat Preguntoño i el camí segueix entre bonics boscoai espais amb prets verds on les vaques hi pasturen. A Calzada parem a prendre algo, ja fa una bona estona que caminem i cal recuperar forces. Un cafè amb llet i una "caracola" amb fruita confitada m'entra d'allò més bé i la Joana pren només un Aquarius. Ens crida l'atenció la cua per anar a l'únic lavabo del bar, cua que no fem i marxem. 

Seguim, el camí és semblant, de tant en tan em de creuar la carretera nacional amb compte fins que arribem a Salceda on tornem a fer parada per descansar una mica en un espai amb gespa que té un bar al peu del camí i de la carretera. Seguim amunt, passem per Brea on el Camí Francès s'ajunta amb el Camí del Nord i acabem pujant fins a O Empalme on parem a dinar. Avui ens ve de gust una bona paella:

D'aqui al final de la etapa no hi ha gaira distància, tan sols 4 km que es fan en un tres i no res passnt pels boscos d'eucaliptus. Arribem a Perdrouzo i anem a allotjar-nos a l'alberg Otero, la noia de recepció es molt atenta, ens sembla que hi estarem còmodes. Ens instal·lem, ens dutxem i sortim a fer un volt per veure el poble, que de seguida està vist, així que seiem a fer una coca-cola i una bossa de patates a un bar a peu de carretera i tornem a l'alberg on aprofito per escriure aquest diari de viatge mentre la Joana va parlant per telèfon amb companys de feina.

Sortim a sopar: viera, empanada i un paté de nècora acompanyat d'un vi blanc fresquet i aviat cap a dormir. La etapa de demà ja ens deixarà a les portes de Santiago de Compostel·la. 

Arzúa.

Capella de la Magdalena a Arzúa.

El mur de la Sabiduria a Taverna Vella.

Pas a pas cada vegada més a prop de Santiago de Compostel·la.

Hi ha gana després de tot el matí caminant.

Per llocs espectaculars camí de Pedrouzo.

Pedrouzo. Escultura al Galo Piñeiro, una raza de gall autòctona. A la veina població d'O Pino es celebra des de fa més de 25 anys la "Festa do Galo Piñeiro" d'interès turística de Galícia.

Alberg Otero a Pedrouzo. Aquí hi passem la nit.

Dia 31. De Palas de Rei a Ribadiso.

 21 de maig de 2018.

Avui hem dormit molt bé, amb una habitació per nosaltres sols hem dormit d'una tirada i ningú no ens ha despertat de matinada per començar a marxar com passa als albergs compartits. 

Sense presses sorti abans de les 9 i anem a esmorzar a un bar proper. Tot seguit comencem a caminar, el camí es bonic, passem per San Xulián do Camiño que es un poblet típic amb hórreos i l'església amb el cementiri al costat i a la vista del camí.  Seguidament anem passant pels boscos amb tot un seguit de puja-baixa i a uns 6 km de la sortida parem a esmorzar en un llogarret anomenat Casanova. Es un lloc molt simple, una barra improvisada i quatre taules a l'herba. Aquests petits descansos van molt bé. Al cap d'una estona arribem a Leboreiro. Prop de l'esglèsia del poble hi ha un gran cistell de vímet sobre una peana de pedra que s'utilitzava antigament per conservar el panís. Al costat una casa amb uns escuts de pedra, aquesta casa era "la casa de la Enfermeria", un petit hospici de peregrins del segle XII. 

Seguim, a San Xoán de Furelos fem una petita parada per descansar i fer un beure. Al costat hi ha un grup d'escolars andalusos que també estan fent el camí. Poc més tard, entrant a Melide veiem un restaurant que es diu Casa Alongos on parem a dinar i mengem torrada amb pop i ceba, molt bo. Havent dinat seguim el camí passant pel poble de Melide on passem pel davant d'un antic cruzeiro que està al costat de l'esglèsia. Al sortir del poble, el camí segueix passant entre boscos amunt i avall. Fem una parada a fer un beure al bar Manuel amb bones vistes des del jardí/descampat on tenen unes taules i cadires on seiem. 

Continuem el camí i de seguida i després de passar un pont a Ribadiso veiem que hi ha un bonic alberg al costat d'un riu on alguns peregrins s'hi mullen els peus. El nostre final d'etapa previst avui era Arzúa però decidim quedar-nos en aquest lloc. Ës un alberg del segle XV rehabilitat. Després d'acomodar-nos a les lliteres i dutxar-nos descansem gaudim del lloc. La Joana aprofita per posar els peus al riu. Sopem al restaurant que hi ha al costat i anem a descansar aviat. Demà hem de recuperar els 3 km que encara teníem previst fer avui. 

Arribant a San Xulián do Camiño.

San Xulián do Camiño.

Hórreos a San Xulián do Camiño.

Sortint d'esmorzar a Casanova. 

Creuant el pont medieval arribant a San Xoán de Furelos.

Cruzeiro a Melide.

Melide.

Descansant abans de Ribadiso.

Ribadiso.

L'alberg de Ribadiso.

Ribadiso.

Celebrant el final de'etapa d'avui.

Dia 30. De Portomarín a Palas de Rei.

 20 de maig de 2018.

Ben aviat la gent es comença a bellugar, ja a les 6:30 s'obre la llum de l'habitació i tothom ja es va aixecant, nosaltres també però ens ho prenem amb calma, de fet som dels últim en saltar del llit, no cal còrrer tant. 

Sortim de l'alberg i ens n'anem a esmorzar a un bar proper. A les 7:45 comencem a caminar, fa fred i boira, baixem fins el rio da Barrela, un afluent del Miño que justament desemboca allà, travessem el pont i de seguida el camí comença a picar amunt. Al cap de pocs kilòmetres passem per un llogarret dit Toxibó on hi ha un bonic hórreo de pedra i fusta, amb un rosetó, pinacle i creu. Més endavant, a Gonzar parem a esmorzar bé, una tarta de Santiago per la Joana i uns ous ferrats per a mi per agafar força ja que el camí no para de tirar cap amunt. A Ventas de Narón fem un petit descans al costat d'una petita capella. 

Seguim, el camí passa pel costat d'una carretera poc transitada amb trams pujant i baixant. Després de Lameiros trobem l'anomenat "Cruzero de Lameiros" del segle XVII. En un no res arribem a Ligonde on en una casa al peu del camí, "la casa del Carneiro", es van allotjar els reis Carles V i Felip II. Una mica més endavant arribem a Portos on dinarem i reposarem per agafar forçes per reprendre el camí arribant finalment a Palas de Rei on ens allotgem a l'alberg que com que també tenen habitacions n'agafem una per nosaltres dos sols. 

Descans, dutxa i sortim a donar un volt. Anem a sopar tot mirant un partit del Barça per la tele que és l'ultim partit d'Iniesta de blaugrana. A la mitja part ens n'anem a dormir, cal descansar bé per seguir el camí demà pel matí.

Pels carrers de Portomarín a primera hora.

Sortint de Portomarín baixem fins el riu amb boira.

Toxibó.

La boira persisteix pel bosc.

Cruzero de Lameiros.

El paisatge del camí és sempre bonic.

Parem a dinar a Portos, a l'alberg-bar "A paso de formiga" amb escultures de formigues de ferro al jardi.

Esglèsia de San Tirso a Palas de Rei.

Al fons l'alberg de Palas de Rei on ens vam allotjar a l'habitació que dona a la balconada que es veu.