Avui toca una de les etapes més dures del camí fins a Compostel·la. Fem la travessa pels Pirineus, pel Port de Cize fins a la Col·legiata de Roncesvalles on farem nit. Son molts quilòmetres de pujada i amb uns 1000 metres de desnivell. Huntto està a 480 m. sobre el nivell del mar i hem de pujar fins els 1430 m.
A les 7 esmorzem, fem la motxilla i comencem a caminar amunt, però amunt, amunt, un gran desnivell que obliga a anar a poc a poc. Al cap d'una hora passem per l'alberg Orisson, l'últim lloc habitat que trobarem fins arribar a Roncesvalles. Aviat entrarem a la boira i la temperatura comença a baixar. Passarem per un lloc on hi ha una imatge de ca Verge de Biakorri on alguns caminants deixen missatges i ofrenes. Seguim pujant i arribem a la Creu de Thibault on mengem alguna cosa. Sentim que de sobte baixa la temperatura uns quants graus i ens hem d'abrigar bé. En aquest punt deixem la carretera i continuem la pujada per camins que passen per praderes i boscos. Passem per paratges fantàstics, podem tocar neu, camins amb fullaraca al terra que ens porten fins la Font de Roldan on podem omplir les botelles d'aigua. Poc abans passem per una pedra on hi ha inscrit "Saint Jacques de Compostelle 765 km". Uns metres més enllà entrem a Espanya, a Navarra, i seguim l'ascensió fins arribar al punt més alt de la jornada, el Coll de Lepoeder. A partir d'aqui el cami ja va baixant fins una bifurcació on tots dos camins porten a Roncesvalles. Nosaltres anem a la dreta per la via que porta al Coll d'Ibañeta. De seguida veiem a baix Roncesvalles i la seva Col·legiata. Al cap de gairebé una hora arribam a Ibañeta on hi ha una capella en el lloc on hi havia l'antic hospital medieval de Roldan. Des d'aquí només ens queda un quilòmetre per arribar a Roncesvalles. Cansats, anem directament a l'alberg, un alberg modern i acollidor amb lliteres i compartint l'espai amb altre pelegrins com nosaltres.
Marçal no ha dejado nada para explicar.
Despertarse cuando todavía no es de día también es una constante del Camino, pero realmente vale la pena disfrutar de ese momento mágico de la salida del sol. Después de un buen desayuno con los compañeros de la noche anterior, la hostelera de Huntto nos estampa el segundo sello en la credencial. Menos mal que hicimos los primeros 5 Km de la etapa.
!VAMOS A ATRAVESAR LOS PIRINEOS!, me sorprendo emocionada con un pensamiento que me viene a la cabeza, el de todos aquellos que durante la guerra y la postguerra de España lo cruzaron en sentido contrario por un motivo bien diferente al nuestro. Las emociones me empiezan a aflorar y tengo la intención de dejarlas libres, sentirlas, disfrutarlas, i ...si hace falta sufrirlas.
A medida que subimos mas frio, mas niebla y casi no vemos mas allà de 20 metros, saco toda la ropa de la mochila, la nariz me moquea... ¡ufff... que cansada! i por fin ... Roncesvalles al fondo !VISCA..!
Es fa de dia a Huntto
Anem pujant. Ens anem trobant a altres caminants que fan el mateix recorregut, es clar.
Passem per una taula d'orientació on hi ha els pics que veiem al davant.
Seguim amunt per la via Napoleó...
Ens anem trobant cavalls, vaques i ovelles.
De pujada ens trobem amb la imatge de la Verge de Biakorri. Hi ha la boira, fa fresca però encara no fa fred.
A la creu de Thibault parem per recuperar forces menjant una mica.
Aquest és el punt on deixem la carretera per fer els 15 últims quilòmetres per camins i sendes per la muntanya. Al cartell hi posa Roncesvaux-Orreaga, Roncesvalles en francès i euskera. En aquest moment també la temperatura fa una baixada en segons de manera espectacular. Toca abrigar-se bé.
Els llocs per on passem són realment bonics.
Caminant damunt un coixí de fulles. Espectacular.
Ja només ens falten 765 km. Visca!
La Font de Roldan
Deixem França, entrem a Navarra.
Cruïlla de grans rutes de muntanya. D'aqui fins Roncesvalles queden 8 km.
Arribant a tocar neu.
Posant una pedra en un muntet.
Arribant al refugi Izandorre on es pot trobar aixopluc si les condicions meteorològiques son molt adverses.
Al collado Lepoeder, la cota màxima de la etapa, 1430 metres d'altitud.
El camí ja fa baixada fins Roncesvalles.
Primera visió de Roncesvalles. Ja ho tenim a la vista!.
Roncesvalles (Orreaga) amb el zoom posat a la càmera des del primer punt de visió.
Al fons la capella d'Ibañeta. Des d'allà ens quedarà només un quilòmetre fins el final de la etapa.
La capella de Sant Salvador a Ibañeta. Antigament aquí hi havia un cenobi medieval on els monjos feien sonar la campana per guiar els pelegrins en el seu camí.
El bosc a les portes de Roncesvalles.
Aconseguit! Ja hem arribat, etapa dura, cansats però amb la satisfacció d'haver pogut completar-la.
A l'alberg de Roncesvalles deixant les botes. No es poden pujar a les habitacions.
Finalment a la llitera i descalç!!!! Ara un mini descans i a dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada