De bon matí i encara ben fosc ja ens desperten per començar a posar-nos en marxa. Com a màxim a les 8 hem de deixar l'alberg.
Avui plou, les previsions meteorològiques aquesta vegada no s'han equivocat. Això vol dir que ens hem de posar la capellina per caminar, una capellina que vam comprar al Perú per fer el Camí Inca i que ja vam estrenar allà. Esmorzem una mica a un dels bars que hi ha a Roncesvalles i comencem a caminar sota una pluja suau. Per un camí prop de la carretera aviat arribem a Burguete, el primer poble que trobem avui. D'aqui fins Espinal passem per un camí en mig de granges, praderies on pastura el bestiar (vaques, cavalls i ovelles) i bonics boscos on hem de travessar rierols per petits ponts o sobre les pedres que sobresurten.
Al sortir d'Espinal tenim una forta pujada fins arribar a l'Alto de Mezkiritz. Continuem el camí sempre molt ben senyalitzat per sendes ondulants que pugen i baixen sense massa dificultat fins arribar a Bizcarreta on al segle XII hi havia un hospital de pelegrins i era llavors final de etapa. Nosaltres només hi parem per dues raons, la primera per descansar i menjar alguna cosa en un bar que ja està ple de caminants i la segona és perquè tinc interès en fotografiar la portada romànica de l'església. Dos quilòmetres després arribem a Lintzoain des d'on segueix el camí amb un desnivell imponent. Ens demanen pas uns peregrins que fan el camí en bicicleta, encara no puc entendre ara com era possible que es pugui pujar aquella rampa en bici!. Després el camí es suavitza i ens trobem trams en descens fins arribar al Alto de Erro. Aquí dalt hi ha una furgoneta bar on es pot beure i menjar en unes taules i cadires que tenen parades. Des de l'Alto de Erro ens queden una mica de tres quilòmetres fins arribar a Zubiri, la nostra destinació final. El camí ja fa baixada fins arribar a Zubiri on travessem el Puente de la Rabia per dirigir-nos a l'alberg municipal que està situat a les antigues escoles. Han estat 21'5 km.
Bon dia! son las 6 de la mañana. Las luces se encienden a la vez que empiezan a sonar los cantos gregorianos. NO ESTA MAL para empezar el día, pienso mientras nos vamos levantando, i casi sin ruido la habitación se va quedando vacia, por la pequeña ventana se ve llover y los peregrinos salen por el patio como si fueran una legiòn de jorobados.
Capellina en ristre i no cantando, sino caminando bajo la lluvia, empezamos la jornada entre los deseos de ¡BUEN CAMINO!, es bonito que te saluden cuando te alcanzan, después posiblemente los alcances tu a ellos y de nuevo la sonrisa y como no ... ¡BUEN CAMINO!, nos encontramos de nuevo con las hermanas alemanas, y la pareja francesa del primer día.
Casi siempre caminamos en silencio, a veces Marçal va delante otras voy yo, pocas vamos al lado. Por suerte la capellina nos tapa del todo y no nos mojamos, el paisaje es increíble y la lluvia le confiere el toque mágico que la literatura le atribuye, me imagino las meigas recogiendo las hierbas para hacer pócimas, casi siempre con intenciones sanadoras, perseguidas i acabando algunas de ellas en la hoguera de la Inquisición mal llamada Santa.
Al pasar por el increíble robledal de Sorginaritzaga al que llaman "bosque de las brujas", deja de llover y se oyen mejor los trinos de los pajaros, el aire se levanta y mueve las hojas de los arboles, disfruto con la música que me regala la naturaleza, imposible de reproducir y de nuevo, empieza a llover sumando así un nuevo instrumento a la natural orquesta. GRACIAS AMIGAS MEIGAS POR ESTE MOMENTO.
El camino alterna tramos empinados con pasturas donde se ven vacas, ovejas y caballos, ¡da gusto verlos! Algunos nos miran... ¿que deben pensar?.
Por el camino nos vamos encontrando a una señora asiática de al menos 70 años que chino,chano...jajaj (muy apropiado) va haciendo camino, lo increíble es que tenemos la sensación de ir adelantándola continuamente al final, Marçal se pica y asegura que deben haber tres iguales o que coge atajos, sino no se entiende jajaja, yo mas bien creo en la fábula de la liebre y la tortuga.
Ufff, parece que no vamos a llegar nunca.
Al girar un recodo vemos al fondo Zubiri, final de etapa. BIEN!,
Des de la finestra de l'alberg. De bon matí ja plou.
Els preparatius per començar a caminar. Cal protegir-se per l'aigua.
Som-hi, semblem geperuts amb la motxilla sota la capellina.
Sense paraules... De totes maneres aquesta és la distància per carretera, per camins n'hi ha una mica menys. ;-)
La Creu de Pelegrins o Cruz Vieja, dels segle XIV.
La Creu de Roldán. Diu la llegenda que Roldán, mort en la batalla de Roncesvalles fa dotze segles, va ser enterrat aquí, però els historiadors no donen crèdit a aquesta llegenda. El que realment fa aquesta creu és separar els termes de Roncesvalles amb el de Burguete. Ah, i no acaba aqui la cosa, al costat hi ha un cartell que diu que aquest es el "Bosque de Sorginaritzaga", que vol dir "El robledal de las brujas", i aquí es realitzaven sonats aquelarres en el segle XVI que van acabar portant a la foguera a nou persones de la zona.
Pels carrers de Burguete (Auritz).
El camí està molt ben senyalitzat i és impossible equivocar-se.
Bonic bosc amb la Joana camí amunt.
Des d'aquí ja es baixada per aquesta carretera fins Espinal.
Al fons ja es veu Espinal (Auritzberri).
Espinal.
Que no falti un "selfie". Començant a pujar l'Alto de Mezkiritz.
El bosc camí de Bizkarreta.
Bizkarreta (Gerendiain)
Església de Bizkarreta, Hi feien missa, ojo amb els paraigües penjant d'una portada del segle XII.
Al bar de Bizkarreta fent un mos.
Lintzoain a la vista.
El frontó de Lintzoain.
Sortint de Lintzoain el camí torna a tenir un gran desnivell fins arribar a l'Alto de Erro.
Un xiringuito a l'Alto de Erro.
Enviant un whatsapp a la family des de l'Alto de Erro
Baixant cap a Zubiri.
Ja estem arribant a Zubiri, ja tenim el poble aqui!!!!
Entrem a Zubiri, final de la etapa d'avui.
Travessem el Puente de la Rabia de Zubiri per anar a l'alberg municipal i instal·lar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada